Avantatges de la Teràpia Miofuncional

Els músculs que afecten la cara i al seu moviment són coneguts com la musculatura orofacial. Amb aquesta podem mobilitzar els seu òrgans bucals en activitats com mastegar, empassar, bufar, entonar o cantar. La importància del bon desenvolupament d’aquests mecanismes és vital. Però hi ha persones que degut a una sèrie de problemes tenen serioses dificultats per a exercitar aquests músculs.

bostezo

En aquests casos és necessari treballar tot el sistema bucomaxilofacial. Aquest s’encarrega de funcions vitals com la respiració, succió, deglució, masticació i la parla; i altres múltiples com badallar, plorar, vomitar, etç.

La millor manera per fer-ho és amb la Teràpia Miofuncional (TMF), la disciplina que s’encarrega de prevenir, valorar, diagnosticar i corregir les disfuncions orofacials que poden interferir tant en la producció de la parla com sobre l’estructura de les dents i les relacions maxil•lars, des del naixement fins a la vellesa.

La TMF és necessària per tractar casos de:

  • Malformacions facials i / o craniofacials com llavis leporins, síndromes congènits.
  • Discapacitats cognitives, com la Síndrome de Down (SD).
  • Paràlisi cerebral infantil (PCI). En aquests casos la TMF primerenca és necessària de cara a aconseguir patrons de masticació, deglució i respiració per millorar l’alimentació i la parla.
  • Seqüeles de Traumatismes Cranioencefàlics (TCE) i d’Accidents Cervell Vasculars (ACV) (amb implicació de les estructures bucofacials).
  • Trastorns degeneratius i d’origen neurològic. (EM, ELA, Parkinson, paràlisis facials, afectació de parells cranials).
  • Postoperatoris linguals, laringis, o maxil•lofacials.
  • En general en qualsevol trastorn, síndrome, traumatisme i / o malaltia en què la funcionalitat de la musculatura orofacial estigui compromesa.

Aquesta teràpia servirà al pacient i al metge per:

Explorar i valorar les alteracions que poden aparèixer, tant a nivell estructural com funcional, respecte a la respiració, masticació i deglució

Fer un diagnòstic miofuncional, definint a més les alteracions estructurals i funcionals que s’observin des d’un punt de vista qualitatiu.

Cada pacient ha de ser tractat com un cas aïllat dels altres i per tant se li aplicarà un tractament basat en uns exercicis específics per a la supressió d’hàbits i la presa de consciència dels nous patrons adquirits. El tractament es dissenyarà tenint en compte el nivell cognitiu del pacient. La intervenció pot ser activa, amb participació voluntària del pacient, o passiva sense possibilitat de fer-ho. Aquesta reeducació es basa principalment en l’exercitació específica, mitjançant pràxies, massatges, estimulació mecànica, control postural, etc. Té com a finalitat aconseguir un equilibri muscular orofacial que permeti realitzar adequats patrons neuromotors de comportament del sistema orofacial.

A la pràctica la TMF s’exercita a través de diversos exercicis realitzats amb els músculs orofacials. Els estiraments dels llavis (fer morros, ganyotes, somriures, …), inflar les galtes, bufar, dilatar i contraure les fosses nasals, …

La Teràpia Miofuncional, però, implica un treball interdisciplinari amb altres professionals com estomatòlegs, pediatres, cirurgians maxil•lofacials, foniatres, otorrinos, fisioterapeutes, neuròlegs i també psicòlegs, educadors i psicopedagogs. Amb ells caldrà decidir la manera d’intervenir i valorar conjuntament l’evolució del cas.

Aún sin comentarios

Comentarios cerrados